fbpx

COMENÇA UNA NOVA TEMPORADA D’ESQUÍ

Si les condicions meteorològiques no ho impedeixen, en uns 15 dies aproximadament obriran algunes estacions d’esquí, tant al Pirineu com als Alps. I la realitat és que tots els esquiadors tenim moltes ganes que això passi i patim per si la neu no acompanya aquests dies vinents i les estacions no poden obrir.

Grans estacions -Grandvalira, Baqueira, Sierra Nevada, Tignes, Les 2 Alpes, etc,- fa molt de temps que anuncien la seva obertura per a finals de novembre i si això passa, serà una gran notícia.

Però (sempre hi ha un “però” a la vida) hi ha alguna cosa que des del meu punt de vista se’m fa molt estranya i no acabo d’entendre. D’una banda, quan parles amb persones aficionades a l’esquí, transmeten la sensació que si no hi ha neu a principis de desembre a la majoria de les estacions, comença una temporada “desastre”. D’altra banda, és un fet contrastat que fa alguns anys els esquiadors que iniciaven la temporada aprofitant el “pont de desembre”, han disminuït de forma, no diré que espectacular però sí de manera molt important. Hi ha moltíssims menys esquiadors ara durant el pont de desembre que en anys anteriors. És cert que anys enrere les estacions del Pirineu no gosaven obrir, potser perquè no tenien la infraestructura de producció de neu suficient o per altres motius, i el públic esquiador del “pont” es dirigia directament als Alps, majoritàriament Tignes, Les 2 Alps i Val Thorens per ser aquestes estacions amb glaceres que permetien garantir la neu encara sense haver començat la temporada seriosament.

Temporada d'esquí

Els que vam començar les esquiades del pont als anys 80 -abans d’aquests anys no existia la setmana amb dos dies festius- anàvem a esquiar sabent que segurament esquiaríem només a les glaceres d’aquestes estacions i que si hi havia més pistes obertes, era una loteria que ens havia tocat.

Després van arribar els canons de neu i altres motius comercials que van fer més assequible (no parlo de preu) iniciar la temporada la setmana del 6 de desembre. I el resultat actual ha estat que si no hi ha neu cobrint el 100% de totes les estacions, resulta que ja tenim una “temporada desastrosa”. La veritat no ho entenc.

Fa massa anys que esquio ininterrompudament per recordar perfectament que abans ningú –ni les mateixes estacions- imaginava obrir els remuntadors abans de les dates al voltant de Nadal.

Si algun any queia la nevada a finals de novembre o primers de desembre, era una casualitat que en alguns casos s’aprofitava per obrir, però que en molts altres no. Hi havia neu a les estacions però no estaven obertes, es preparaven per obrir per Nadal o en el millor dels casos algunes obrien algun remuntador per satisfer els esquiadors més “matiners”.

Avui protestem perquè en molts casos les estacions -del Pirineu i dels Alps- no obren tots els remuntadors durant la setmana de desembre malgrat tenir neu més que suficient per fer-ho i ens costa d’entendre que posar en marxa una estació d’esquí no és una qüestió de prémer un botó i tot arrenca. És força més complex, sobretot per salvaguardar la seguretat dels esquiadors i el bon funcionament de les instal·lacions.

I tota aquesta explicació ve al cas perquè em sorprenen les ganes que aparentment cal esquiar i començar la temporada, i després que el nombre d’esquiadors que esquiaran durant aquesta setmana hagi disminuït dràsticament en comparació dels que anaven fa uns anys.

Ens queixem que la temporada d’esquí és curta, però resulta que nosaltres, els esquiadors, som els que l’escurcem més cada any.

Temporada d'esquí

Comencem a parlar de neu a l’octubre, estem bojos mirant el temps tot el mes de novembre, patint si arriba la neu o no, ens omplim la boca d’esquí però si neva no omplim les estacions. Però això no és tot, el que és greu de veritat és que quan arriba final de febrer ja donem la temporada per acabada. Esquiar al març? Però què dius!

Tinc al cap encara estadístiques de venda de serveis (forfets i classes d’esquí) en una temporada normal anys enrere: 30% per Nadal, 30% per Setmana Santa i el 40% restant durant tota la resta de l’hivern. Us puc assegurar que aquesta estadística avui està completament obsoleta. Per Setmana Santa hi ha moltíssims esquiadors que fa dies que han guardat els esquís. Per què?

Què és el que volem? Esquiar amb molta neu pols, trepitjada, fresca, amb un bon sol, sense vent i a més que la temperatura no sigui massa baixa perquè en cas contrari tindrem fred. Amics, això no existeix, això és impossible.

L’esquí és un esport que es practica a l’aire lliure, a la muntanya, i que necessita unes condicions meteorològiques determinades per poder-lo practicar, i perquè hi hagi neu a la pista ha de caure del cel i hi ha d’haver núvols i fer mal temps …I la neu no sempre està en les millors condicions que ens agradaria; de vegades fa dies que no neva i està molt dura, o ventada, o pels canvis de temperatura, estarà dura a primera hora i més mullada a mesura que avança el dia… I què?

Volem ser bons esquiadors, la majoria de nosaltres ha pres classes d’esquí per poder gaudir del seu esport preferit amb seguretat, anem ben equipats i protegits de les inclemències del temps, disposem de bon material… però ens fa mandra esquiar si la neu i el temps no està en les millors condicions.

És a dir volem començar el més aviat possible la temporada però no l’allarguem res, cosa que repercuteix en una massificació de les estacions durant dos mesos -gener i febrer- (bé al gener no que segons diuen fa molt de fred i el dia és molt curt), quan està demostrat que al març i fins i tot a l’abril s’esquia meravellosament. I això a la pràctica redueix els dies d’esquí que gaudim cada any. I si cada any esquiem una mica menys al final se’ns passen les ganes i ho deixem.

Personalment vull tenir una temporada de cinc mesos –desembre a abril- i defenso també que cal esquiar a qualsevol tipus de neu i temps. Esquiar és un esport massa satisfactori per abandonar-lo per qualsevol ximpleria climatològica.

Esquiar ens omple de vida.