TATO BERINI & JOAN MANEL PARRAMON: Bé hi ha aquesta nit és el torn de parlar de Baqueira, i per parlar de Baqueira tenim amb nosaltres Alex Bares i Xavi Ubeira, director general i director comercial respectivament de Baqueira Beret. Bona nit, Alex, bona nit Xavi. Tenim avui aquí la cúpula més gran de Baqueira. A veure si em sabria dir amb dues paraules, que és la Baqueira. Com definiria Baqueira?

XAVI UBEIRA: Permetre’m que digui que Baqueira és Baqueira. Jo crec que no té una definició global, sinó que és una experiència, és venir aquí, és la Vall d’Aran, és el Pallars, és la neu, és tot allò que tenim aquí. Jo crec que al final, com diu l’eslògan d’aquest any, és Baqueira és Baqueira.

ALEX BARES: Sí, jo crec que Baqueira també és passió, els que treballem aquí, la veritat que ens apassiona, perquè és una empresa meravellosa i una gran empresa.

TB/JMP: Aquí no sou no sou quatre

AB: No, no som quatre, bé, però no som tants com pot semblar. I crec que els nostres clients també ens tenen passió, perquè “fruit és el resultat”. Ho veiem cada any, que anem creixent, anem millorant.

TB/JMP: De totes maneres, aneu creixent, aneu millorant, però hi ha gent que ve de tota la vida, hi ha una clientela fidel. Que tenen casa aquí i que van venir fa anys i ara ja són avis igual, que van començar a venir a esquiar, però que encara esquien amb tota la família i tot això s’ha conservat bé,

AB: Aquí Xavi fa una gran feina, fidelitzant la gent. Ell pot explicar les aventures que té cada any al mes de novembre, per anar a veure no sé quants clients.

XU: Jo crec que més que la feina que fem nosaltres, és la feina que es fa a la Vall d’Aran, quants clubs tenim, a mi em dóna satisfacció quan pujo dissabte pel telecabina i, encara que ens queixem una mica que hi ha molta gent, hi ha molts nens. Això és la base. Veiem ara nens que són els futurs esquiadors. Exactament recordo nens i joves que nosaltres entrenàvem quan érem entrenadors i que ara tenen fills i segueixen venint amb els seus fills i seguim amb els clubs. I jo crec que això és una roda, una roda que demostra que l’esquí i sobretot venir a Baqueira i la Vall d’Aran, això permet fer una vida, un esport en família que pots esquiar des de l’avi al nét petit junts. I això és una mena d’història, molt xula, que ens permet continuar any rere any.

TB/JMP: Seguir portant gent cap aquí és part de la vostra filosofia, l’esquí familiar, és Baqueira una estació familiar? Bé perquè també tenim els nens, tenim la part esportiva, tenim una mica de tot, però el més important igual seria això, les famílies.

AB: Jo crec que tenim una forquilla molt ampla de tipologia de clients i evidentment les famílies  a més és el més important. I també intentem destinar inversió a aquest aspecte. És a dir, fer les zones més còmodes, per exemple, tota la inversió que s’ha fet a Beret darrerament, per als debutants, la zona de Beret probablement és la zona per excel·lència de famílies. Tot és més còmode pot esquiar tota la família junta, des del més novell, més petit fins al més gran. Però evidentment també tenim en compte altres tipus de clients, ja que el Freeride darrerament està prenent molta força. Gent que li agrada doncs esquiar amb bon bon desnivell de pistes, exigents, tot això, evidentment tot, tot, tot suma.

XU: Pensa que les famílies al final és el nostre client fidel. Arribar el mes de setembre i veure que tota la família s’ha comprat el forfet de temporada, que saps que vénen cada cap de setmana, al final és el nostre client que ve cada any i que és el nostre client més fidel. A partir d’aquí treballem a altres mercats perquè hem de portar més gent. Però és el de debò que el “hard cor” dels nostres clients, són aquestes famílies, aquesta gent que té el forfet de temporada, aquesta gent que ve cada cap de setmana, cada Nadal i que són els nostres clients més fidels.

TB/JMP: És clar el que dèiem abans, si cuides les famílies el que ara és un nen, quan sigui pare també estarà aquí amb els seus nens. És una manera de crear la continuïtat, m’imagino

XU: També ens fan una mica d’ambaixadors, jo crec, perquè tota aquesta gent que ve aquí assíduament probablement, amb el boca a boca, també aconsegueix que se sumi molta més gent, més esporàdica, perquè sí que ells vénen fa tants anys és que s’ho passen bé, que els agrada. I aleshores és aquesta passió que es contagia quan parles amb una altra gent.

TB/JMP: Els que vénen que no coneixen Baqueira, com ara el Freeride World Tour què opinen de Baqueira? Evidentment, no opinaran malament, però tenim la percepció que realment al·lucinen que a l’Estat espanyol hi pugui haver una estació d’aquestes característiques?

XU: Jo crec que l’altre dia, dimecres, quan se n’anaven tots, que dimarts i dimecres se n’anaven tots, en passar per l’hotel Montarto, que ja estan preparats per marxar perquè anaven cap a Ordino, i tot just tornaven d’esquiar, van tenir un dia d’esquí impressionant, tots estaven al·lucinats, no només estaven al·lucinats. Van gaudir de poder esquiar aquests dies i conèixer l’estació els dies abans i ja van estar de meravella. Van estar esquiant amb Aymar Navarro i Abel Moga per les diferents zones de l’estació i van poder conèixer totes les pales, coneixen tot, des de la Peulla fins a Blanhiblar.

TB/JMP: I arrossega gent aquest tipus de proves, a nivell internacional arrossega gent, es nota un augment de la presència d’esquiadors i surfistes internacionals amb aquest tipus de proves?

XU: Al final el que sí que fa és tenir molta presència a RRSS i TV i de Premsa i això et dóna posicionar-te a nivell internacional. És clar que a nosaltres, diguem que a nivell mercat espanyol o sud d’Europa, ens coneixen força, però a nivell internacional ens costa arribar a mercats americans o escandinaus o japonesos. Això permet que la gent que hi és, vegi que les muntanyes del Pirineu, la Vall d’Aran, de Catalunya, ja que no és el que tenen allà però hi ha muntanyes i hi ha esquí. I això et dóna a conèixer a molts mercats i quan hi arribem ja no som uns desconeguts. Ara hem estat amb l’Alex en un viatge als Estats Units hi havia gent que coneixia la Vall d’Aran parlant específicament de Baqueira, del Freeride World Tour i això és una manera de fer promoció molt important per a nosaltres.

TB/JMP: És clar i avui dia, amb totes les xarxes socials, amb tot el que mouen, tot això a qualsevol lloc et coneixen. Recorda quan tu i jo competíem, parlaves amb els americans i per a ells Espanya només té panderetes, i els deies: no, que esquiem i mirava amb una cara… Recordo el tracte que ens donaven els mitjans de comunicació. Quan estaves a punt de sortir als Jocs, i tota la Vall mirant la TV, just en aquest moment TVE van canviar i van posar l’handbol. No ens ho podíem creure.

XU: Això ha canviat molt. També la repercussió dels esports d’hivern és cada cop més important. Jo crec que Eurosport, que gairebé tothom coneix, transmeten gairebé tot en directe, de vegades tallen els darrers corredors, però funciona molt bé. I després, nosaltres amb aquesta acció del Freeride World Tour, hem tingut una cobertura brutal, sobretot en línia, però també per TV, l’han retransmès a Teledeporte, per televisions especials, sé què va emetre també en directe per canals suecs, com han fet el streaming en directe a la televisió diguem-ne local d’allà, com si l’haguessin emès aquí. crec que això al final té una repercussió que la gent et coneix i permet situar-te al mercat d’una manera molt millor. Això sempre és col·locar al mapa Baqueira en millor posició.

TB/JMP: I això no us anima a dir “hem de fer més competicions, hem de fer més coses així” o és massa follón.

AB: Home sí, Baqueira sempre ha apostat per fer competició d’àmbit internacional. Si recordeu l’any 2016 i 2019, vam fer una prova de la Copa del Món de Snow Border Cross, ara Freeride, és clar que apostem per aquest tipus de proves, fer més, però bé, és un esforç també econòmic i per tot el col·lectiu nostre, perquè al final tu estàs dimensionat pel dia a dia i quan vénen aquests grans esdeveniments. Aleshores, tot això ho hem de posar sobre la taula, però és clar que ens agrada fer coses que tinguin molt impacte. Coses que ens posicionin i ens donin a conèixer i la gent ens visiti clar,

TB/JMP: Sabeu que sabeu que em va sorprendre molt amb el Freeride World Tour? Va sorprendre molt que ho vaig estar seguint tot i hi havia el doble d’audiència a Youtube amb els surfistes que amb els esquiadors, em va sorprendre molt. No sé si té dades d’audiències, però em va sorprendre molt aquesta dada. Arribar fins gairebé els 5000 televidents que hi havia quan sortien els surfers i després amb els esquiadors, en va caure 1300, després en va recuperar 3000. El públic de snowborders és potser més important del que creiem. Qui té resultats de Copa del Món i JJOO? Queralt Castellet, snowborder!, potser som un país de snowboarders.

XU: Aquí és molt diferent, però és veritat que tenim això, però de moment l’esquí alpí encara segueix funcionant. Nosaltres veient el públic de la nostra estació, jo diria que el 95 o el 98% de la gent és esquiador alpí i és veritat que la comunitat de surf de neu és molt important. Tenim un snowpark molt xulo, tenim un border cros fix, però l’esforç de fer-ho ho fem, però és que encara alpí continua sent molt important. També a nivell de números de les olimpíades, per exemple, quan parlem de Barcelona, ​​ja que miraven els números que tenien el Freestyle i l’Snow i són números molt més alts, però el cert és que si analitzes una mica les dades i la forma, aquestes dades són visualitzacions de tota la zona d’Àsia o els Estats Units. A Europa encara és molt més important l´esquí alpí que la resta, fins i tot també l´esquí nòrdic. Tot allò que són els països Escandinaus, té una tradició molt important de l’esquí nòrdic, des de fa molts anys.

TB/JMP.:- Bé sí, ha començat la temporada i cal fer la pregunta del milió, com nassos el munta una estació d’esquí quan ha de començar la temporada i com aquesta, per exemple, no ha nevat o neva poc? No hi ha canons perquè fa calor i en canvi hem tingut un Nadal que s’ha esquiat i s’ha esquiat molt bé i hem tingut gent i la gent se n’ha anat contenta i la Puríssima. Com es fa això? Teniu vareta màgica o què?

AB.:- Per la Puríssima teníem 150 quilòmetres i recordeu que n’hi havia més, va nevar un metre al novembre i això és molt important i després el fred. I com ho fem? Això que ho expliqui qui entén molt d’això. Aquí la paraula clau és inversió.Baqueira porta els darrers 7 8 anys invertint molt a tenir una instal·lació de producció de neu tan bé com sigui possible, dins de les nostres possibilitats, hem treballat molt amb tenir aigua emmagatzemada. Això fa que ens doni molta potència, podem disposar de l’aigua simultàniament per fer molta neu alhora. I evidentment, no només aigua, també és aire, compressors. I després tots els canons que tenim, durant aquests darrers 8 anys els hem renovat tots per sistemes de nova generació i consumeixen molt menys. Sí, vull dir que s’ha fet un esforç molt gran i gràcies a això, per exemple, amb 3 o 2 graus sota zero són capaços de fer força neu. Ara amb menys 3 graus ja comences a fer el volum de fa 10 anys enrere. Havíem d’estar almenys a 6 sota zero per començar bé. Vam tenir una finestra de fred a finals de novembre o principis de desembre, de tres o quatre dies i ens vam posar en marxa al màxim i aquesta neu produïda es va sumar a la neu que ha dit el Xavi ens havia caigut uns 30 o 40 cm un dia i l’altre 40 o 45. I amb això doncs ho vam salvar.Alguna cosa hem de tenir clar, que la neu que cau és molt bona perquè no costa diners, però no és la mateixa neu que fem. La neu produïda permet fer una base molt millor, podem jugar amb la densitat, sobretot en començar la temporada. Fem una base molt bona perquè la neu sigui més densa i que aguanti més i això ens permet que després, quan cau un floc de neu es quedi. Tota aquesta neu que queia del cel, ja hi havia una base feta amb producció de neu que feia que aquesta es quedés i després amb la feina que fan les màquines, ens permet seguir treballant. Nosaltres tenim uns objectius de producció de neu que com més aviat arribem millor, perquè al final hi serà. És una neu molt més robusta i ens interessa produir-la si o si, perquè a més, cada vegada com hem vist aquests darrers anys per desgràcia, vénen finestres de calor molt importants, de vegades cau sorra, que s’ha vist aquests anys. Això, quins enemics tenim.

TB/JMP.:- És un debat, això a Baqueira, el tema del de la sorra, del Sàhara, de les temperatures del canvi climàtic. És un tema que teniu sobre la taula?

XU: El que és clar que invertim per tenir la millor producció de neu possible i ja està. I tenim doncs bones armes i la meteorologia al final farà el que voldrà. Vull dir, per molt que et posis l’única cosa que pots fer és tenir la previsió, al final el que fem és utilitzar la tecnologia, el que abans calia 10 o 12 dies, amb una temperatura més freda, ara amb una setmana o 5 dies, amb una temperatura una mica més marginal, és capaç de produir la mateixa neu que feies aquests dies. Sí que és veritat que et trobes unes finestres de fred més curtes, però el que fem és aprofitar molt més aquests dies i després de seguida, qualsevol dia que fa temperatura ho aprofitem. Aquí hi afegim el cost de l’electricitat, que això és molt important que també el tenim a sobre de la taula, perquè per nosaltres representa un cost molt important. És veritat que quan estem a l’octubre o al novembre aquest cos no importa, perquè l’important és produir. Som capaços d’aprofitar aquestes finestres de fred de manera molt més eficient i produir molta més neu de la que fèiem abans en un període de temps més curt, això és important. I també aquí hi ha una inversió molt, molt important que també fem contínuament cada any, a les pistes. El que fem a l’estiu és intentar deixar les més netes possible, perquè després les màquines no trobin pedres i llencem terra vegetal. Així queda un llit que poc gruix de neu ja funciona. Es planta herba, hi ha un tractor tot l’estiu fent voltes per tota la muntanya, sembrant. Això ens interessa molt perquè aleshores amb poc gruix de neu, tu ja pots trepitjar que si la base no hi ha pedres, amb quatre dits ja esquies, per dir-ho d’alguna manera, això també ens ajuda a facilitar la feina de màquines ia treure’n molt més profit.

TB/JMP: Les màquines ja no són el que eren i aquesta neu que vam produir, si la vam deixar caure igual es queda massa dura. Això també s’ha de treballar,

XU: Hauríem de trucar a Jordi Cardona que ho explicarà molt millor que nosaltres. Hi ha tot un procés de treball perquè tu fas la neu, quan es fa la neu i veiem aquells munts de neu, també té una estratègia. Aquesta neu s’ha d’asseure, ha de baixar aquest que seure bé abans d’assecar-se, cal assecar-se una mica. Per això es deixen a la muntanya, de manera que abans de ficar la màquina i moure-la i repartir-la per tot arreu, aquesta ha de seure bé i ha de quedar ben posada, o sigui, hi ha una feina ben feta de com funciona tot que jo crec que és important que gent tan professional com Jordi, Rafa, Alberto, que són la gent que porten tot el tema de neu o el Jonathan, trepitjaneu que ja vénen amb un radar que diuen al moment la quantitat de neu que tens davant de manera que no tinguin un munt aquí i al costat no haver res. Són capaços de treballar amb el GPS i la mouen exactament perquè saben la que tenen a cada lloc, perquè sàpiga on ficar la pala si tens neu o no tens neu. Ara t’ho diu GPS i t’ho diu el radar, et diu exactament el que tens davant teu i podràs palejar-ho perfectament.

AB: Com diu Xavi, hem invertit molt també en tecnologia. Vull dir que ens ajudem de totes aquestes eines que hi ha, que no són barates, són inversions. Tot això és el que ens ajuda, ja que al final la treure el màxim profit de la poca neu que cau. I bé i produir neu perquè podem per assegurar-nos al màxim la temporada,

TB/JMP: Molt bé, jo tinc una pregunta, en tinc moltes, com sempre. He llegit no sé on què en una Estació, no sé si són d’Àustria, que les cobertes, per exemple dels telesquís i telecadires, han ficat plaques solars i és a dir, produeixen més corrent elèctric fins i tot del que necessiten. Vosaltres teniu algun projecte pensat o esteu mirant aquesta possibilitat d’auto produir-vos el corrent?

AB.: Si nosaltres, evidentment, això s’ha estudiat molt. Estem obligats a fer auditories energètiques per la mida de l’empresa i per desgràcia, l’energia solar, la potència que ens dóna és molt lluny de la que necessitem nosaltres. Perquè tota aquesta capacitat de producció de neu o tots aquests remuntadors que pots moure, imagina la potència? consumeix més Baqueira que tota la Vall d’Aran ajunta el que vol dir que necessitem molta potència instantània i l’única energia que podríem disposar que la veritat és la hidràulica. Però bé, està tot ja concessionat a Endesa, amb energia eòlica a les muntanyes no funciona bé, has d’anar al pla perquè necessiten vent constant i que no sigui molt fort i molt, molt baix, no aquí a dalt pots tenim pics molt alts i després no fa, però tampoc és un país de vent. La Vall d’Aran, amb l’energia eòlica, no pot ser i per poder abastir-nos amb energia solar. Farien falta diverses hectàrees i tant que a les pistes com sempre estan nevades, ja que no pot ser. A més a mi em donaria una feina enorme cada cop que neva netejar totes les plaques. El que sí que existeix és un telesquí, el que passa que només n’han fet un i no han vingut més que aquesta a Suïssa muntat, que tota la línia està coberta de plaques solars que s’aguanten per dos cables i cada metre hi ha una placa i aconseguien que es mogués el telesquí, fins i tot hi havia excedent d’energia, però amb unes teles en una caseta, no mous.

TB/JMP: Aquest any s’assembla l’any passat quant a meteorologia Xavi, teniu alguns informes que diguin que estem força en paral·lel a l’any passat o no?

XU: Doncs no, no l’any passat va nevar prou més. Pensa que l’any passat per Nadal hi havia gairebé 3 metres de neu, va nevar molt al novembre, després va fer mal temps al pont de la Puríssima, després de la Puríssima també van caure gairebé dos metres en una setmana. Va ser un any excepcional per a nosaltres, ia part no només això, com vam comentar abans nosaltres amb aquesta neu que ens va caure, vam ser capaços també de produir molta neu perquè vam tenir unes finestres de fred molt importants. Però bé, després va fer sol 3 mesos seguits, però això no va ser dolent. Però és que  el 28 de desembre van caure 30 cm., 40 cm el 15 de febrer i de gener van caure 20 centímetres més, i això va fer el que diem una temporada perfecta. Vull dir que la nevada és molt bona. Al principi, amb una base impressionant de la producció que vam fer, bon temps per Nadal, bon temps al gener, bon temps al febrer, que això és bàsic i amb unes bases de neu amb el 100% de l’Estació, es va ajuntar tot i va ser, com dèiem, la temporada perfecta.

TB/JMP: Perquè, és veritat o és percepció meva, vosaltres teniu les dades, que si fa bon temps, encara que no hi hagi tanta neu, encara que la neu no estigui en bones condicions, la gent puja.

XU: La demostració, aquest any, amb la neu que havia vingut molta gent, però la gent deia que estava molt dura, bé doncs sort que estava dura. Per això la neu aguantava, però és veritat que si hi ha sol encara els esquiadors vénen encara que no hi hagi molta neu. Aquest any tenim entre 80 i 90 quilòmetres esquiables, l’any passat en teníem 160 i n’hem tingut una mica menys d’esquiadors que l’any passat. O sigui que perquè vegis que és molt més important tenir sol sempre que tinguis un mínim de l’oferta disponible. Vull dir que has de tenir aquests 80, 90, 100 quilòmetres de pistes disponibles perquè el client el pugui utilitzar. Però a partir d’aquí la gent, si fa sol puja i gaudeix de les terrasses, de les cafeteries que tenim ara mateix en funcionament, és que al final és un espectacle pujar a les muntanyes i gaudir-ne, el nostre client més important al final és el client nacional, de Catalunya, o d’Espanya i jo crec que són més sensibles a la metrologia que per exemple els francesos o els internacionals Espanya, ja que el que tenim és això, ens agrada fer les coses amb sol.

TB/JMP: Però la vostra principal font d’esquiadors és Espanya, Catalunya, Madrid, País Basc.

XU: Madrid, Madrid, és el més important en nombre d’esquiadors, després Barcelona i després País Basc, bé ara està entre ell entre els francesos i el País Basc. França està tenint una pujada molt important. Aquestes setmanes que tradicionalment eren setmanes de poca gent, de pocs francesos perquè no començaven les vacances fins a la setmana que ve al febrer, ja que aquest mes de gener hi ha hagut molt esquiador francès i hem tingut també una pujada important, entre cometes, però sí destacable d’esquiadors estrangers. El mercat britànic està funcionant molt bé i cada cop estem fent esforços importants a nivell de publicacions. Aquesta setmana també va sortir al Times. És a dir que estem fent esforços importants en nous mercats, fem accions específiques de promoció de màrqueting a Anglaterra, hem fet un acord també amb el British Ski Club, que tenen més de 200.000 socis. Ara ens han convertit en una estació referència seva, per tant, els socis estan en aquest Club, saben que a Baqueira tenen un representant aquí, i això doncs també influeix sobre el mercat cada cop més i fa que hi pugi més gent. Hi ha gent de tot arreu, bé ara els russos han deixat de venir, naturalment, els anglesos i els francesos copen el 90% del mercat estranger, sobretot els francesos. Vam fer l’esforç amb un operador turístic suec que portava els vols a Alguaire, bé, aquest any ens van dir que atesa la situació de Rússia, de l’augment de cost energètic que hi tenen i de la manca de seguretat que tenien, van cancel·lar els vols cap aquí. Però bé, tornarem ia poc a poc anem intentant que aquest client internacional, sobretot per l’entrada de Tolosa, puga arribar i pugui arribar amb facilitat.

TB/JMP: No vull ficar-vos en un compromís, però fer coses aquí, al nostre país, costa molt. L’administració mai no ha estat àgil. Però ha millorat tot això? S’han agilitzat les coses? Els projectes que presenteu, autoritzacions, etc. Tot això s’hagi agilitzat o continua sent lent?

AB: No, no la veritat és que d’àgil res de res. Nosaltres com, no estem en un entorn urbà, és un entorn rural, ja que per tenir una llicència d’obres és una tramitació molt llarga, l’entres a l’ajuntament i des de l’Ajuntament el dirigeix ​​als departaments de la Generalitat han d’avaluar el projecte tant ambiental com paisatgístic. I llavors també tens l’ACA, que és l’Agència Catalana de l’Aigua, ja que també si ets a prop d’un riu, a menys de 100 metres, també has de fer un projecte d’especial, bé, sí, hi ha molts estaments que han de donar l’OK, després hi ha una ponència ambiental i després una urbanística. I quan tot això passa, qualsevol projecte s’ha de fer amb antelació, mínim d’un any i mig.

XU: Jo el que sí que vull destacar, ja que estem una mica amb la ressaca de Freeride World Tour, és una mica l’acord que ja va començar, quan vam fer la primera Copa del Món de Snowboard a l’any 16. Aquestes proves tenen un cost molt important i Baqueira és capaç de finançar-les, però necessita l’ajuda dels estaments públics. I en aquest sentit arribem a un acord molt important i crec que la meitat d’aquest cost està subvencionat pel que sé. L’Ajuntament del Naut Aran, el Consell General d’Aran, la Diputació de Lleida i la Generalitat mitjançant EsportCat. I això ens permet fer aquestes proves. Pensa que les proves aquestes que fem tenen un cost molt alt, i és un acord que pot envejar altres estacions però si compares Andorra no pots competir perquè això ho fa directament l’Estat. Nosaltres a nivell estatal tenim un sistema que funciona molt bé i jo crec que aquí encara que sempre estem lluitant per aconseguir els diners, cal reconèixer que és un aqüerdo molt important que permet fer aquestes proves i això és important. Sabeu que tenim que tenim una oficina amb el Consell General d’Aran a Madrid, també tenim a Tolosa i això ens permet continuar col·laborant, i no només vendre Baqueira sinó vendre destí, i això és molt important per a nosaltres, perquè al final competir amb la resta del món per muntanya és complicat, no podem competir amb els Alps. Ells tenen 2000 metres desnivell. Nosaltres tenim 1000 justets i és complicat, però no obstant podem competir com a destí. Tenim una destinació molt potent, ja sigui la Vall d’Aran, ja sigui el Pallars, també té una destinació molt potent i en aquest sentit si que podem competir i aquí és on hem d’ajuntar forces per vendre aquest producte a nivell internacional. Les imatges que hem tingut del Freeride World Tour aquest any, ens situa a nivell mundial. Com deies tu aquests que relacionaven Espanya només amb bous i paella, estan flipant veient això, però és important per a ells també, perquè això no és només Baqueira, és la Vall d’Aran, és Catalunya, és Lleida… aleshores és clar, tots aquests estaments oficials han d’apostar perquè els convé.

TB/JMP: Tinc la percepció personal que en altres llocs les coses funcionin d’una altra manera. Quan veus que empreses privades fan tot lesforç que poden. Però almenys el suport estigui en aquestes grans competicions, ja que ajuda que es puguin dur a terme.

XU: És veritat que quan veus que els impostos que paguem tots van destinats a subvencionar la inversió en remuntadors que al final es converteixen en la teva competència, doncs també costa una mica entendre perquè a més de l’esforç que fas, ells paguen remuntadors en altres parts del territori. És veritat que el més important és que tot l’esquí espanyol, que tot allò que tota l’estructura funcioni més, perquè diguem empreses com nosaltres, que som una empresa privada, però això costa una mica d’entendre.

TB/JMP: Totes aquestes ajudes és perfecte, perquè no és només Baqueira, és la Val d’Aran, és Lleida, és les valls d’Aneu, tot això ens han d’ajudar una mica, perquè al final també guanyen i no una mica.

XU: Sempre he dit el mateix. Jo crec que tenim una Estació molt potent a nivell de dades tècniques, transport, quilòmetres, tot allò que vulguis, però no seríem res sense tenir una Val d’Aran i un Pallars que acompanya. En aquest sentit la nostra obligació i la força que hem de fer, és pressionar aquestes muntanyes de la Val d’Aran i del Pallars, del Pirineu de Lleida i de Catalunya a nivell mundial, perquè competir entre nosaltres, al final no té sentit. Ha de ser: escolta’m, veniu aquí als Pirineus de Catalunya que s’esquia, i molt bé. Ja no només amb bon sol, més sols que en altres llocs, però sobretot hi ha una cultura, una gastronomia, i altres coses que són molt bona comunicació. Mireu els francesos que vénen aquí a la Val d’Arán, nosaltres ara, al restaurant 5J a les 12, al primer torn, el 90% són francesos, perquè mengen aquí i estan encantats el tipus de producte que tenen, i és client fix i al cap ia la fi fidel client nostre.En aquest sentit, sí que podem competir, no podem competir a nivell de muntanya, però si a nivell de destinació i del bo, Quan dic muntanyes repeteixo que els Pirineus són els Pirineus i els Alps són els Alps, cosa que dèiem abans, tenen 1000 metres o més d’alçada. Tot i això, no s’esperen el que troben aquí quan arriben.

TB/JMP: Cap on anem per fer més gran Baqueira: Pallars, Valls d’Aneu?

AB: Bé, Baqueira això de créixer, no és fàcil prendre aquesta decisió perquè al final s’ha de veure la línia que portem, sí que és creixent ara, però invertir per créixer més el domini, doncs no és fàcil prendre aquesta decisió perquè darrere doncs hi ha molts, molts costos.

TB/JMP: De totes maneres estem parlant de 170 quilòmetres de pistes,

XU: 175 de pistes trepitjades i marcades i 5 quilòmetres d’itineraris. I tenim 36 remuntadors, amb 62.000 persones hora de transport. Són números que es diuen ràpid, eh? A nivell europeu, sobretot ens categoritzen com una de les Estacions grans, per la quantitat de gent que podem transportar i després per les pistes que tenim i amb els deia amb els canvis de desnivell que tenim ara és una Estació de les grans.

AB: 62.000 persones hora són molts, però és un número que per l’estació la gent es mou bé, sí que ho tenim tot obert, fa bon dia, ràpidament es distribueix tothom i hi ha poques cues. La veritat és que a hores puntes, hi ha moments en moments puntuals que pots trobar alguna cua, però quan la gent se’n va cap a Beret, els moments que els nens dels clubs arriben i s’entrenaran, però fora d’això, però així i tot fas 10 minuts a tot estirar. Tu te’n recordes dels anys noranta, quan el Bosc i el Mirador estaves 1 hora.

TB/JMP: Escolta aprofitant que tenim a l’Alex aquí, m’agradaria preguntar-li això d’ampliar Baqueira -per què ho havíem preguntat moltes vegades a Aureli Bisbe- i ell sempre responia: el nombre d’esquiadors no es mou, és com a molt estable, està com a molt estancat. Aleshores pots ampliar per millorar, però no per guanyar més adeptes. Vosaltres teniu dades que està estancat el nombre d’esquiadors i surfistes o ha augmentat?

AB: Jo crec que hi ha hagut una mica de canvi de tendència en els últims 3 o 4 anys, no des del 2018, fins i tot 17 acordar-vos que el 2008 va entrar en crisi també al país i des del 2008 al 2015 – 16 jo crec que hem estat amb una corba plana i des d’aleshores estem remuntant, des de llavors estem remuntant, és veritat també que l’any passat la gent no es podia moure gaire per Europa, agafar avions era complicadíssim, circumstàncies una mica especials, però bé, el temps va acompanyar moltíssim molt bé la neu al principi, sol, és clar que repetir això no serà fàcil, no, aleshores aquest any serà un any també molt important per veure com respon tothom, i si que les dades són bones. De moment són bones, estem per sota de l’any passat, però estem molt bé, però és que això de l’any passat va ser rècord històric. Estem molt bé però igualment pensar a créixer, crec que tenim altres prioritats abans. Deixar millor coses que potser no estan al nivell que ens agradaria, no per l’Estació sempre hi ha coses així com tenim alguna cafeteria que necessita alguna millora. Beret és un lloc molt gran, molt important i fa anys que no fem res i ho estem estudiant. Tot aquest any també hem invertit molt en producció de neu i cafeteries, que també és importantíssim. Des que vam fer el Bosc l’any 2017 vam fer després la cafeteria 2200 i el Moet, també ho vam ampliar, però és clar, encara tenim molts més punts de servei que també ens agradaria pujar-los de nivell. Tenim Blanhiblar, tenim Dossau, tenim Beret…

TB/JMP: Tot això ajuda que la gent vingui i se senti millor, això és una ajuda, que la gent se senti còmoda, que la gent que vulgui menjar o vulgui prendre alguna cosa estigui còmoda i tingui llocs a tot arreu

XU: Al final també estan fent esforços molt importants, tenim l’Esport Blanc que tots coneixen, jo tinc la meva filla que està a quart i estan fent dues setmanes d’esquí nòrdic, dues setmanes d’alpí i això és a tot Catalunya. Això és on jo crec que hem de fer una mica d’esforç, de fer que els nens comencin a esquiar de petits i que s’enganxin, que quan siguin grans, quan estiguin Universitat, tinguin el grup de gent que van esquiar i això al final és el que fa esquiadors, això s’ha de reconèixer.

TB/JMP: Això és més una tasca més de la Generalitat. L’altre dia ho dèiem aquí a la Ràdio. El departament d’ensenyament és el que hauria d’impulsar d’alguna manera el retorn de les setmanes blanques que teníem quan érem petits. Quan fèiem tota la setmana de curset i això ara no hi és.

XU: No ara han fet “Esport Blanc” i jo crec que és un esforç molt important, però únicament per a les escoles són a prop de les Estacions, podríem incloure col·legis de Barcelona, ​​de tot Catalunya? Jo crec que són esforços importants perquè és introduir a l’esport de neu els nens que no tenen tradició d’esquí. Fins i tot aquí a la Val d’Aran, no és acceptable que un noi de la Vall, ni faci esquí alpí ni faci esquí nòrdic, ni surf de neu, ni que mai no ho hagi provat. No pot ser, no ens podem permetre com a societat, això ho estan fent molt bé ia partir d’aquí els Clubs treballen molt bé per tenir massa de xavals. Tots fem un esforç. Nosaltres hem estat un viatge als Estats Units, allà sempre treballem, treballem amb la NSA (National Ski Association) i allà es treballa moltíssim, sobretot en el fet de promoure l’esquí, de portar l’esquí a gent debutant amb no tant poder adquisitiu, a fer l’esquí més assequible a tothom, perquè aquesta és la base que et portarà que anar aprenent i sobretot a nivell de societat que podem aconseguir això: que l´esquí no sigui un esport d´elit, com molta gent pensa i que sigui més assequible a tothom. Això no vol dir baixar els preus, sinó que significa fer arribar l’esquí al màxim nombre de persones possible. Als Estats Units els preus dels forfets són 3 vegades els nostres.

TB/JMP: Si jo ara fos un ciutadà del Pallars o de la Vall d’Aneu, estaria escoltant aquest programa esperant que em diguessin alguna cosa del Pallars. Alguna cosa hem de dir del Pallars, no?

AB: Bé, jo crec que el Pallars és importantíssim per a Baqueira i la prova d’això és que ja des de l’any 94 es va fer el primer remuntador. Va ser el primer telecadira de la Bonaigua que ara és a Cap del Port. El 2002 es va entrar un pla especial molt important a la Generalitat que es va aprovar, que permetia poder ampliar moltíssim l’Estació. Aleshores va venir el telecadira de la Peulla, el telecadira del Cap del Port, hi ha força més remuntadors que no s’han executat, perquè també al final, el que necessitava l’Estació era que també anés creixent, amb afluència hi havia un projecte que arribava fins a Sorpe, Vull dir que hi ha els remuntadors dibuixats i és un document en públic perquè va estar en exposició pública. Però és clar, no és fàcil invertir quan el creixement, doncs això ho tens estancat i sí que és veritat que per desgràcia a dia d’avui, doncs l’afluència pels Vals d’Àneu, doncs potser no és tan bo com tots voldríem, ells i nosaltres i tothom, i tenen un problema. Hi ha un problema important que és la carretera, l’accés, ja que depèn que evidentment no estigui tancada la Bonaigua. Quan estàs reservant les teves vacances, sí que penses que, “com com reservi el Nadal amb la meva família i d’aquells 5 dies 3 el port està tancat”, seria una mala jugada, i això és un problema real, de fet es pot arribar des de la Peulla, però és clar, no és una zona molt preparada per debutants i una família que vagi amb nens si només pots agafar. I llavors es va modificar el pla especial del 2002 al 2016 i hi ha dissenyada una zona de debutants i un nucli allà a la Peulla. Però tot això també està en stand by perquè ens costa a tothom fer aquest pas important, però existeix si sí, si existeix i està aprovat.

TB/JMP: Jo recordo fa molts anys el senyor Jorge Jordana de Pozas em va agafar un dia a Radio Aran i em diu: porta aquest mapa, hi havia un mapa penjat a la paret i li vaig portar mapa. I em va dir tu on veus que hi ha la neu? i jo pensava, doncs la neu –era aquell mapa de color verd que la neu estava pintada–. La neu era a la muntanyeta blanca. Vaig arribar a la conclusió de dir home, senyor Jordana, on és de color blanc? I em diu: vet aquí el futur. I es referia al futur, perquè el futur ja el teníem a la Vall d’Aran, però que el futur o l’expansió havia de ser Alós d’Isil. I em va cridar atenció, però bé, després t’oblides va passant el temps i com sempre hi ha problemes, ja que les coses costa molt, que és el que parlàvem abans. Per tant, si se’m permet dir alguna cosa als senyors ecologistes, de vegades quan una empresa amplia les coses, és evidentment per treure millors resultats, però també per dinamitzar zones que s’estan morint i, per tant, cal donar suport a una expansió cap al Pallars i cap a les Valls d’Àneu, i per tant a vegades hem de mirar tots els encaixos.

XU: Jo crec que has trobat la clau. Al final nosaltres som un motor econòmic i és difícil trobar un substitut de motor econòmic a una vall com la Vall d’Aran. No, ningú no la té aquesta alternativa, aleshores ja tenim una un existent que és boníssima i funciona molt bé i cal cuidar això i al final dóna vida a molta gent. No d’aquí, no només les feines de l’Estació, moltes famílies. Te’n vas a quina comarca veïna que no tingui estació d’esquí i no hi té res a veure.

TB/JMP: A Val d’Aran, tothom més directament o més indirectament estem vivint de Baqueira.

XU: Hem de fer un esforç d’apropar l’estació al Pallars, que el Pallars senti també l’Estació més com a seva i que nosaltres sentim el Pallars també més com a part nostra. Ara s’ha comentat, van fer esforç amb el pla especial, però no només això, no, han de coincidir que els que vagin al Pallars estiguin segurs que tinguin accés directe a l’Estació. Que sàpiguen que una setmana a Baqueira serà una setmana a Baqueira. I això és molt important en un futur, sobretot allò que permet acostar l’estació a Catalunya, com hem comentat, la N230, etc. Cada tenim algun contratemps, quan no és una pedra que cau al mig de la carretera és un camió avariat, quan no és un camió, és qualsevol altre incident i això ho estem patint tots. Al seu dia es va fer el túnel, però a partir d’aquí es queda tot una mica aturat i és clar per a nosaltres, el mercat català és un mercat molt potent. Quan sortim a vendre Baqueira a nivell internacional, quan parlo que Toulouse està a dues hores de vol, a molts llocs no saben que és Toulouse, no obstant tots saben on és Barcelona i és igual que sigui un japonès o un americà sap que podrà pujar a esquiar 5 dies a Baqueira. Però us he d’assegurar que aquest viatge no representava un problema. Nosaltres intentarem des de Baqueira que tot això millori, ja que any rere any sense tornar-nos bojos.

TB/JMP: Tot això és molt bonic, tu estàs des de Baqueira lluitant per això i els altres ciutadans estem amb els braços plegats esperant a veure què passa. Per tant, jo li donaria la volta, escoltar la gent del Pirineu i sumar-se a les empreses que aposten pel territori. Hem d’estar del seu costat, en aquest cas, per intentar aconseguir que la N230 estigui més arreglada, que el port de la Bonaigua, no s’hagi de tancar tantes vegades, etc. Que hi hagi més informació, que es pugui expandir l’Estació cap a altres llocs.

AB: Tornant a allò d’abans, a parlar del Pallars, el Pallars s’està movent molt. Hem fet reunions darrerament amb el president del Consell, amb els Alcaldes de l’Alt Âneu i estan lluitant perquè la comunicació entre Pallars i Barcelona sigui molt millor i això passa per fer com sempre, inversió al port de Comiols, variants a Tremp, a Pobla de Segur…. hi ha projectes i s’està lluitant i d’aquí poc s’inaugurarà la variant d’Artesa, vull dir que vull dir que I al final això pot posicionar el Pallars com una destinació molt competitiva respecte a Andorra o la Cerdanya, que de vegades els catalans hi tiren més perquè els és més còmode, i Esteri es pot acostar molt a Barcelona.

XU: Aquests anys que vam tenir la pandèmia vam patir una mica, la gent no podia viatjar, van tenir Andorra tancada i nosaltres hem trobat un client català, que ha dit, doncs Baqueira tampoc no està tan lluny, gent que entrava pel Pallars i han tornat i vam veure en aquells dos anys de pandèmia, quan la gent de Barcelona no podia anar a esquiar a Andorra no és tan lluny! I si això de “no estar tan lluny” es converteix en un “està a prop” ia més li agrada, és bona i arribo fàcil, ja que jo crec que serà un mercat molt bo i que per descomptat és el nostre mercat. Que sigui una carretera còmoda i segura. Ja sabeu que la nostra direcció també és a Barcelona, ​​i sempre anem pel Pallars, jo ja ni m’ho plantejo baixa per N230, de fet prefereixo anar a Barcelona que a Lleida, pel fet que anar a Lleida la carretera ja em fa mandra ia Barcelona, ​​ja que no em dóna de manera que vaig molt més còmode. I la carretera es fa molt més assequible i si encima són capaços, de treure la variant de la Pobla o la de Tremp, no passar pel centre de la població i millorar una mica el traçat, et ficaràs en dues hores i mitja o tres a Barcelona molt més còmode, sense camions. Això és molt important per a tots.

TB/JMP: Bé, escolta que el temps se’ns ha acabat però com estem bé, permet-me una altra vegada insistir sobre això: però ampliarem algun dia pel Pallars?

AB: Bé, està dibuixat i vull dir que jo crec que si les ganes hi són, a banda i banda, llavors jo crec que no trigarem gaire a fer coses allà perquè estem veient que tindrà sentit si anem creixent així.

Volia afegir una cosa, jo crec que al final també el que cal agrair, sobretot també a Baqueira, és l’estratègia que té el Consell d’Administració, que és que tot el que es guanya, es reinverteix a la Vall d’Aran i al Pallars, és a dir millorar aquesta Estació és una estació privada i els propietaris el que volen és que cada vegada sigui millor i és la clau de tot millor. Cada any hi ha una inversió molt bèstia, encara que no sigui un remuntador. Si no bo, pensa que la mitjana dinversió de lequip dels últims 10 anys supera els 6, 7, 8 milions deuros, que es diu el ràpid. Aquest any seran 17 o 17,5

TB/JMP: Però això realment és agrair. És una estació que està en evolució contínua i que cada cop continuarà estant millor.

XU:  A mi m’agradaria també donar vida, sobretot a la gent de les Valls, de la Val d’Aran i la Vall d’Àneu, perquè tothom aposta, tothom està a sobre, hem vist aquest any que les condicions són difícils, tothom ha apostat per obrir, per estar davant. Els hotels han funcionat sempre, han tingut preparat, segueixen invertint, sobretot veiem a la Vall d’Aran que ja fa molts anys que estan amb aquesta elecció i veiem com a tots milloren, com tothom fa accions, no únicament perquè prepara, sinó per donar un millor servei a aquest client que ve cada any, cada vegada que arriba ens hem de millorar. Això és d’agrair també, perquè són esforços a nivell privat, a nivell de gent que té el seu negoci, és clar gràcies que aquesta Baqueira, però, sense aquesta gent que fa aquest esforç, aquest hotel, aquest restaurant, aquesta gent dels apartaments que millora els apartaments, fan que la destinació, el producte sigui millor en global. I això ho veiem cada any. I ho veiem al Val d’Aran, al Pallars estan començant a fer el mateix esforç, encara que costa una mica més, però sí agrair a aquesta gent que fa aquests esforços, perquè aquest any quan vam començar què tot semblava molt bé, després per Nadal tots estàvem espantats i una mica hem vist com tots els hotels, restaurants, han pogut treballar i han apostat i han apostat.

TB/JMP: Escolta’m una cosa, Xavi: gràcies a Baqueira malgrat la pandèmia, les coses van funcionar. Jo des de la Ràdio, us dono les gràcies perquè gràcies a vosaltres vam poder passar l’hivern amb certa “normalitat”, perquè aquell any nosaltres vam subsistir gràcies a les seves decisions que estigués oberta.

XU: L’estratègia del Consell d’Administració tenia claríssim que si es podia obrir, s’hauria d’obrir. S’havia d’obrir per això, perquè tothom pogués fer almenys una activitat. Perquè vam parlar amb els companys de Formigal que van estar tancats i ho van passar molt malament. Aquí, doncs vulguis o no, qui va poder obrir, doncs alguna cosa va gratar, perquè fins Nadal encara va poder pujar gent. Després poca, però encara que sigui poca, no està del tot tancat, no és zero patatero. I asseguraves continuïtat laboral a tota la gent que vam poder, ja que el resultat econòmic va ser desastrós. Vam perdre uns 11 milions comptables. Però bé, la veritat és que al final jo crec que, parlant des del meu punt de vista comercial va ser una de les millors inversions de màrqueting que poden tenir. Baqueira va donar molta força a nivell de posicionament i això és molt important, sobretot l’any següent. Ho hem vist amb el resultat de l’any passat i és una mica el resultat de dir: aquest esforç que van fer fa dos anys amb la pandèmia l’any passat, la gent ho agraeix, se segueix endavant i la gent segueix venint, perquè aquest esforç era present a molts, molts clients que han continuat amb nosaltres.

AB: Sí, ja hem dit que ens hem quedat curts ja quan tinguem més clar les inversions de l’any que ve, com sempre farem una xerrada perquè la gent li agrada saber, això és interessant. Al Març o Abril ja tindrem algunes idees, cosa que ja tindrem més clara.

TB/JMP: I números i un dia hem de quedar i ha de portar números com aquests de 62.000 esquiadors per hora que has dit. Tot això és que la gent ve i esquia i no ho pensa, i això se lo expliques i es paren a pensar que això és molta gent treballant, quan nosaltres venim a esquiar, darrere hi ha tota una feina que és una passada i la gent no ho pensa moltes vegades. Això és interessant, que la gent hi pugui accedir, que la gent les conegui.

XU: D’aquests números hi ha un nombre important que és el moment de potència, que és la quantitat de gent que l’estació pot assumir de manera confortable, de forma còmoda. Són 19.000 persones. Això vol dir que a l’Estació poden estar esquiant alhora 19.000 persones. A partir d?aquí ja pot començar a ser una mica problemàtic. Hem tingut fins a 21.000, el màxim però amb aquests números ja tenim problemes pels accessos per tornar a Vielha…. Però bé, això crec que és un problema també de qualsevol Estació. Tu no pots dimensionar una carretera per 3 dies a la temporada, o per 5. No pots tenir una carretera de 4 carrils 3 dies. Això no. També és veritat que cal cercar solucions, però crec que és un problema de muntanya i jo no sóc partidari, ara muntem aquí una autovia de Baqueira a Viella per quatre dies que passa això. No podem tampoc destrossar una vall simplement per una carretera aquests quatre dies.

TB/JMP: Arribem al final. Torneu quan vulgueu.

La entrada Baqueira reinverteix tots els beneficis de la temporada a l’Estació se publicó primero en La Mountain.