Una col·lisió entre un snowboarder i un esquiador, difosa a YouTube, és el punt de partida d’aquesta reflexió sobre la seguretat i la responsabilitat a les pistes. Amb una mirada crítica envers el surf de neu, l’autor qüestiona la normalització d’aquests accidents i obre un debat que pot aixecar polseguera: és adequada la convivència de les dues disciplines en un mateix espai?
Fa uns dies vaig entrar per casualitat a un vídeo de YouTube en què un professor de snowboard argentí comentava una col·lisió que havia tingut un alumne seu amb un altre esquiador.
Veure el vídeo de la col·lisió i sentir els comentaris del professor m’han despertat de nou tots els pensaments sobre els accidents per col·lisió que hi ha —cada dia més— a les pistes.
No reproduiré aquí la meva opinió sobre el comportament d’aquest professor perquè ja l’hi he expressat directament a través de diferents comentaris al mateix vídeo, però sí que vull fer una reflexió sobre aquest tipus d’accidents que, desgraciadament, cada dia es veuen més quan anem a esquiar.
Des del meu punt de vista, penso que el problema comença a ser greu perquè, a còpia d’anar-lo veient cada dia, l’anem normalitzant, i això no hauria de ser de cap de les maneres. No podem donar com a normal que hi hagi col·lisions esquiant.
Evidentment que l’esquí i el snowboard, com quasi tots els esports, són activitats de risc; en això no hi ha cap discussió. Però el risc que jo assumeixo és el de patir un accident jo, no que un altre me’l provoqui, i encara menys que aquest accident que un tercer m’ha provocat quedi sense cap conseqüència (si per culpa d’aquesta col·lisió tinc seqüeles, a qui li podré reclamar?).
He vist alguns casos amb conseqüències greus en què el causant de l’accident ha marxat sense ni tan sols demanar perdó ni preocupar-se de l’estat de l’accidentat. I cada dia es veu més aquesta situació.
En el cas del vídeo que m’ha fet reflexionar, es tractava d’una col·lisió molt clara entre un snowboarder i un esquiador, en què clarament el snowboarder tenia tota la responsabilitat, ja que envestia l’esquiador pel darrere. No hi ha cap possibilitat de discussió, perquè en aquest cas és culpable el snowboarder.
Però, a banda de tots els articles i totes les reflexions que s’han escrit sobre les col·lisions entre esquiadors i snowboarders, n’hi ha una que m’apareix de nou i de la qual penso que s’ha parlat molt poc, per no dir gens.
I soc conscient que el que diré ara portarà a uns debats que no serviran de res, perquè ningú podrà fer-hi res; això és evident. Però penseu-hi una mica: és lògic que esquiadors i snowboarders practiquin llurs esports a la mateixa pista?
Faré una mica d’anàlisi d’ambdós esports i, després, que cadascú tregui les seves conclusions.
Cal dir, primer de tot, que, encara que semblin dos esports similars, encara que sembli que l’un es deriva de l’altre, si ens parem a analitzar-los, veurem que no tenen res a veure.
- Aprendre a esquiar és molt més difícil que aprendre a fer snowboard i, per tant, un esquiador «iniciat» serà sempre molt més prudent que un snowboarder «iniciat».
- L’esquiador té més llibertat de moviment, ja que porta els peus de forma independent l’un de l’altre, cosa que no pot fer un snowboarder i, per tant, reaccionar davant d’un imprevist sempre serà més fàcil per a un esquiador.
- En general, els amants del snowboard són molt més joves que els esquiadors. Mentre que hi ha esquiadors de totes les edats (entre 5 i 85 anys o més), la franja d’edat dels snowboarders acaba (sempre hi ha alguna excepció, evidentment) molt més d’hora. És pràcticament impossible veure snowboarders de més de 45-50 anys.
- El 50 % del temps que un snowboarder està a sobre de la seva planxa lliscant per un pendent no veu clarament què té al davant, perquè està girat d’esquena al pendent, i això li dificulta molt la capacitat de reacció davant dels altres usuaris de la mateixa pista.
Ja sé que amb tot això m’estic definint clarament com un «antisnowboard», i reconec que és exactament així. No m’agrada gens i constato que és un esport que, a poc a poc (menys del que voldria), va perdent practicants. Si compareu els snowboarders que hi havia anys enrere per les pistes de tot Europa amb els que veieu ara, us adonareu que n’hi ha molts menys. Si feu un exercici tan senzill com comparar les botigues que venien planxes de surf de neu a Barcelona ciutat (per agafar un exemple) amb les botigues que hi ha actualment, veureu que n’han desaparegut més del 70 %. Deu ser que l’afició també ha baixat…
Finalment, vull fer una reflexió: us imagineu un partit de bàsquet i un partit d’handbol jugats a la vegada a la mateixa pista esportiva? En tots dos esports, l’objectiu és fer entrar la pilota en una cistella o una porteria situada a cada extrem del camp. Això no s’ho imaginaria mai ningú. Doncs, al meu entendre, això és el que passa exactament en una pista d’esquí on hi ha esquiadors i snowboarders a la vegada: dos esports amb moltes similituds, però dos esports diferents, amb necessitats diferents, amb practicants diferents, que conviuen a la mateixa pista d’una estació d’esquí.
Que cadascú en tregui les seves conclusions.