Sis dies de freeride primaveral des de Nendaz
Les 4 Vallées són un domini suís instal·lat al cantó de Valais, proper a la ciutat de Sion i que reuneix les pistes de Verbier, Bruson-Le Châble, La Tzoumaz, Nendaz, Veysonnaz i Thyon. Per la seva dimensió és una de les estacions suïsses més grans, i per la seva altura, orientació i perfil de les valls pot ser que sigui la millor de les estacions suïsses per a la pràctica del Freeride. El 2017 vaig tenir la sort de conèixer el domini de les 4 valls suïssos. Però l’absència d’una nevada significativa els dies anteriors juntament amb el perfil del grup, majoritàriament poc freerider, va fer que ens quedessin pendents algunes de les possibilitats de fora de pistes que ofereix aquest gran domini. Particularment deixem per altra vegada les variants del Mont-Gelé i sobretot el Backside (la porta del darrere) del Mont-Fort, la muntanya més alta de Verbier i del domini, accés amb remuntadors mecànics i un dels reptes que es troben a la “llista d’importants”, per a tot aquell que es reconeix com un freerider amb un coneixement “internacional”.
Bé, doncs el cas és que les setmanes anteriors a Setmana Santa, pel Pirineu hi havia poca neu, un gran anticicló a les Açores ens enviava uns vents secs, predominantment sud/oest, per la qual cosa les pertorbacions passaven lleugerament per damunt de la península, però, sense ser un crac de la meteorologia, s’envia anticicló, la part més nord dels Alps si rebria nevades d’Oest, segurament amb una cota inicial més alta del que és idònia, però clarament amb neu per sobre dels 1.500 m.
Qualsevol que hagi conegut Les 4 Vallées suïsses, sap que Nendaz té una posició cèntrica i còmoda i que l’enllaç entre Nendaz i Veysonnaz i entre Nendaz i Verbier es realitza per Siviez (a 1.730 m d’alçada). Al seu torn, Siviez és el punt de destinació del Backside del Mont-Fort, per tant, en principi, allotjant-nos a Nendaz a Haut, una ubicació amb tots els serveis, no havíem de tenir problema a poder esquiar per la major part del domini, descartant només les zones de cotes més baixes i fins i tot ens podíem plantejar fer el repte del Back. Us adjunto un vídeo d’aquests dies, perquè veieu que la cosa va anar bé:
Ja vaig fer un report de Les 4 Vallées fa uns anys, 8 dies pels Alps suïssos (4 Vallées, Nendaz-Verbier) amb un contingut més d’exposició del viatge. En aquest report intentaré donar-li un altre sentit, explicar-vos les cinc majors zones de freeride de les que vam poder gaudir, tractant que entengueu la dificultat i accés de cadascuna.
En síntesi, les cinc zones de freeride que vam fer van ser: les variants del Mont-Gelé, el Mont-Fort cara nord la visible des de l’estació, el Backside del Mont-Fort, el Chassoure, tots a Verbier i la zona del Greppon que es troba a Veysonnaz. En dir això, sóc conscient que algun coneixedor de l’estació o de la zona em pot dir que he exclòs dues zones significatives:
- El Bec des Rosses, punt habitual de sortida de la prova del Mundial de Freeride, però us recordo que no té accés amb cap remuntador i en principi està fora de la zona esquiable.
- El Col de Mines i la zona del Vallon d’Arbi, unes zones amb grans possibilitats en una altra època de l’any, i que coincideixen amb les zones de FreeTracs 4 i 5 del domini, però que discorren majoritàriament per sota dels 2.000 m, per això les neus primaverals de setmana santa no són l’època idònia per conèixer-les.
El Mont-Gelé
L’accés al Mont-Gelé és un experiment curiós. Un telefèric monocabina, que porta al cim d’aquesta muntanya des d’on no baixa cap pista. Un telefèric inaugurat per estrelles del freeride per deixar clar l'”estil de l’estació”, tecnològicament diferent, amb una sola cabina, no es creua amb res i vola de muntanya a muntanya des de l’Attelas (muntanya de 2.727 m.) al Mont-Gelé (3.023 m). Per accedir-hi, has de pujar primer a l’Attelas, cosa que es pot fer, per tres remuntadors entre ells el modern telecabina Funiespace. Des de dalt d’aquesta muntanya, accedeixes a l’entrada al telefèric del cim del Mont-Gelé, on et trobes el rètol que indica “For experts skiers only”. Perquè entengueu la situació, des de dalt no baixa cap pista, al mapa de l’estació es dibuixen dos itineraris possibles, cap a la Chaux (part alta de Verbier) o cap a Siviez per Tortin, però ara que he estat dies visitant-ho, diria que a la pràctica s’observen itineraris que es podrien agrupar en tres 3 vies diferents:
- Itinerari de la Chaux. – El més visible i perfectament marcat, és sortint del telefèric en direcció sud, l’accés més evident és tornar, esquiant al sud/oest, oest, cap a la Chaux i les Ruinettes, les zones centrals de Verbier. És el vessant més òbvi i el que ofereix unes baixades més llargues, en empalmar amb les pistes de Verbier, des d’on si voleu, podeu baixar fins a Medran, la base de l’estació de Verbier.
- Itinerari Mont-Gelé-Tortin. – Itinerari també marcat, però més de muntanya i que sidentifica com el FreeTrac3 dels mapes de lestació. També sortint en direcció sud però carenejant el cim del Mont-Gelé cap a l’Est, hi ha una gran vall, indicada, que ens porta a la zona de Siviez passant per Tortin, 1.000 m. de desnivell, totalment off piste, si ho trobes sense trepitjar!!. Una gran baixada, però amb una part de la baixada en vessant sud-est força assolellada, per la qual cosa la neu transforma abans que en altres zones de l’estació.
- Mont Gelé-Lac de Vaux. Realitzant una circumferència per sota del cim del Mont-Gelé, de sud a nord, cap al costat oest, baixes al seu vessant nord per algun dels tres couloirs visibles des de la pujada. Sens dubte són la part més impressionant dels itineraris d’aquesta muntanya, però no es troben marcats per l’estació, segurament pel seu risc ia més són dels que més desgast pateixen pel pas d’altres esquiadors, en ser els itineraris de baixada visibles des del telefèric, de manera que et passes la pujada pensant i traçant pel camí pel que després pots. He de reconèixer que en aquest itinerari trobem baixades amb un pendent significatiu i simultàniament una bona conservació de la neu, en ser l’orientació majoritària a nord i estar la neu a moltes zones protegides del vent i del sol per les pedres que dibuixen els couloirs.
El Mont-Fort, per la cara de l’estació
Parlar del Mont-Fort és parlar de la muntanya i de la baixada més emblemàtica de Verbier. El conegut com a itinerari de Tortin pel Col de Gentianes és el FreeTrac número 1 als mapes de l’estació i el més conegut dels itineraris marcats d’aquest domini. Després d’un dissabte amb neu i mal temps, el diumenge clarejava amb sol i 30/40 cm de neu nova i la bogeria d’aquella gent, pujant de Verbier o des de qualsevol punt del domini per ser dels primers a arribar al Mont-Fort era palpable. Es tractava de ser dels primers a arribar i sobretot, de ser els primers a trepitjar la neu del Mont-Fort, la seva glacera del Mont-Fort i de la baixada de la glacera fins a Tortin. Tinguem en compte que si per dalt deixes la pista del Mont-Fort i per baix agafes alguna de les variants de Tortin per no quedar-te al plànol, fàcilment pots fer 1.400 m de desnivell sense trepitjar fins que inevitablement acabes a la pista blava que baixa de Tortin, amb la qual arribaràs a Siviez.
La baixada s’inicia per la pista negra del Mont-Fort, passant les conegudes banyeres del primer tram, però aviat veus que les seves dues variants fora pista són anant-te a un costat oa l’altre de la pista negra (l’única marcada), bé travessant el cable del Mont-Fort cap al refugi del mateix nom, o bé anant-te cap al Col de Gentianes Mont-Fort fins al bar del Col de Gentians (no està malament una tirolina a 3.300 m d’alçada, que et porta fins a 2.950 m., sobrevolant la glacera del Mont-Fort!).
La veritat és que aquesta baixada és molt ampla i amb una infinitat de possibilitats, te la pots fer més o menys complicada, de fet és tan òbvia que el seu únic problema rau a trobar una línia que encara no hagin trepitjat!
El Backside del Mont-Fort
Des de dalt del Mont-Fort, igual que l’itinerari anterior, però baixant només les escales i els 20 metres inicials, accedeixes per sota de la corda (que t’indica que surts del domini esquiable) a la part del darrere del Mont-Fort. Després d’un tram curt, has d’escollir si fas un salt o buscaràs una petita esquerda com a formes d’accés a la vall posterior, al sud del Montfort. Confesso que era la meva baixada pendent, és un clàssic i figura al llibre dels descensos mítics de Patrick Thorne com baixar el Valluga a l’Alberg austríac o baixar les variants de la Vall Blanche a Chamonix.
Doncs el cas és que el dia anterior a la nostra baixada, ja amb la intenció d’anar-hi, ens vam trobar un Patrol de l’estació indicant-nos que acabava de tenir una allau a aquesta zona. Sembla que algú, intentant evitar l’accés pel salt o l’esquerda, havia intentat carenejar la muntanya de sud a sud-est i se li havia ensorrat una paret de neu. Aquest dia decidim fer cas als Patrols, i deixar-ho pel següent. Vam estar contents de saber que no hi havia víctimes i que inclòs, alguna persona enterrada ja havia estat rescatada, tot havia quedat en un bon ensurt…
L’endemà, a primera hora perfectament equipats com correspon amb baixades d’aquest tipus (mínim Arva, pala i sonda) ens vam ficar a l’assumpte. Vam baixar uns metres (2 girs), vam passar per la ranura (has de remuntar uns 20 metres drets amb un balcó al costat, no apte per a gent amb vertigen) i vam poder entrar a la vall posterior a la muntanya. Allà vaig entendre bé el que havia passat el dia abans, per evitar caminar o remar després, la gent en ple hivern voreja el cim, de manera que es reserven uns metres de baixada, però talla la neu de la paret, de manera que ja avançada la temporada, amb les purgues que la calor del sol produeix a la neu, això és potencialment perillós. Per això vam optar per la versió conservadora, vam baixar a la vall esquiant, vam passar el caminet trepitjat i vam anar al costat contrari de la vall, per buscar l’ombra, remuntant uns 200 m, però crec que amb això vam guanyar en seguretat i ens vam assegurar una traçada nova en part de la baixada.
Aquesta alternativa us ofereix dos bons trams d’uns 400 m de desnivell. En un d’ells ens vam trobar una noia d’Elx, que anava amb una amiga suïssa i amb les quals vam intercanviar algun fruit sec i algun caramel i amb les que vam contrastar el recorregut de tornada al Lac de Clauson i d’allà a Siviez. Si baixes a la cara sud de la vall del backside per buscar el costat d’ombra, un cop has fet aquestes dues baixades, has d’anar carenejant el llac de Clauson, amb zones de baixada i de pujada! per això novament hagués estat més fàcil portar uns esquís de muntanya i unes pells.
Finalment ja a la presa de Clauson, fas una petita baixada per sortejar el dic i trobaràs un petit camí de bicis pel costat contrari (el de la cara inicial del Mont-Fort), el qual, després de passar alguna zona amb pedres i gels d’alguna purga ens va portar a un caminet que ens va conduir a les pistes de Siviez.
Chassoure y Tortin desde Chassoure
Des de dalt del pic de Chassoure (a 2740 m) al que accedeixes amb el telecabina del mateix nom o mitjançant la cadira de Lac de Vaux 2, pots anar a l’itinerari marcat de Chassoure a Tortin, que coincideix amb el FreeTrack2 del mapa de l’estació. És una baixada àmplia, que segons on la fem ser més d’aquest o més del Nord. M’ha semblat el més fàcil dels grans itineraris del domini, fins al punt que el nostre amic Sergio (Secihe en nevasport) que no és un freerider habitual, ens va acompanyar dues vegades per ell sense dificultat, per la qual cosa diria que qui tingui dubtes de la seva capacitat l’utilitzi com a mesura de mínims per valorar si pot accedir als altres itineraris que comentem.
A més, aquest itinerari en ser el camí més habitual de tornada de Verbier a Tortin, queda ràpidament trepitjada per la part superior més estreta (accés a l’itinerari) i li passen la ratrack a la zona d’arribada al bar ia la cadira de Tortin a la cadira de Tortin, per la qual cosa és molt evident el recorregut. Afegirem que, qui no el baixa i ha de tornar a Siviez, Nendaz o Veysonnaz des de Verbier, a més de fer aquest itinerari o el del Mont-Fort a Tortin, també pot tornar al telecabina del Col de Gentians o per aquest mateix de Chassoure.
La zona de Greppon-Veysonnaz i l’itinerari de l’Éteygeon
Si el Montfort és la muntanya de Verbier, el Greppon Blanc (2700 m) és la muntanya de Veysonnaz. La seva menor altura i el que l’accés a ella es produeixi mitjançant la combinació de dos arrossegaments, no ens ha de fer menysprear aquesta muntanya, que dóna molt de joc per les seves dues cares.
Pujant a la dreta de l’arrossegament més alt hi ha una vall sencera esquiable amb orientació nord/nord-oest. Hem pogut deixar traces de 7/800 m de desnivell noves, no només el primer dia, sinó transcorreguts 4 dies de la nevada, encara trobàvem racons per estrenar. Segurament perquè has d’accedir amb l’arrossegament més pateig, cosa que li dóna menys “trànsit” i en conseqüència, menor “desgast de la neu nova” que la zona del Mont-Ford. Addicionalment, les vistes a la vall del Roine al seu inici i vistes mirant a nord de les de les estacions de Diablerets i Crans Montana, al costat contrari de la vall, li donen una amplitud de vistes que fàcilment et poden impressionar.
Addicionalment, pujant al Greppon, uns 30 metres a peu cap amunt, corones la muntanya i veus la baixada al costat contrari de direcció sud-est (cap a Thyon Les Masses i Thyon les Collons). És l’itinerari de L’Éteygeon (identificat com a número 6 als Freetracks de l’estació). De fet, si el baixes fins a Heremence (on hi ha una parada del bus gratuït amb el forfet per tornar a l’estació) és el desnivell off piste continu més gran de l’estació, més de 1200 m sense creuar-te amb cap pista. El que passa és que trobant-nos per Setmana Santa (o amb poca neu a la part baixa), convé fer-ho només a la part superior per alzina de les casetes i sacrificar part inferior de la baixada passant per sota d’una cadira (telesilla de l’Ethérolla) i d’un petit bosc, per trobar el camí a Thyon i assegurar-te el retorn mitjançant el silla Thyon les Collons).
Finalment, perquè pugueu veure aquests itineraris sobre el mapa, els he pintat en groc sobre el mapa digital. Veureu com algun d’aquests itineraris està marcats al mapa com a Itineraris Skiroute (FreTracks) i d’altres, probablement amb més riscos, no hi figuren indicats. Podeu escriure’m si teniu algun dubte.
No quería terminar sin hacer tres apuntes:
Millores visibles al domini
Des de l’anterior vegada que vaig estar a Les 4 Vallées. Abans us he comentat que ja havia estat en aquesta estació i he adjuntat el report anterior. Des de llavors es visualitzen millores:
A Nendaz. – La més significativa és el telecabina de dos trams entre Prarion, venint de Nendaz, cap a Siviez, han substituït un arrossegament més cabina per un mateix telecabina que ara té dos trams, cosa que permet fer la pujada i baixada del Pla du Fou (2430 m) a Siviez (1730 m) oa la Prarion més còmode per als que no són grans esquiadors, vas de tornada ja cansat o si agafes un dia amb poca visibilitat.
També la pista negra que baixa del Pla de Four a Prarion ha canviat (abans era un itinerari) ia més l’han dotat amb més innovació amb més canons, encara que pots continuar baixant per sota del telefèric, fos pista, com ho fèiem fa uns anys.
A Verbier. La instal·lació del modern telefèric 104 Funiespace, que funciona de forma gairebé paral·lela a la cadira d’Attelas, dóna molta major circulació i facilita l’accés al Mont-Gelé des de la zona de Ruinettes, encara que inevitablement ara trobes més trànsit d’esquiadors per la zona i potser més cues per pujar al Mont Gelé.
Nendaz- Thyon- Veysonnaz i el Forfet de Printse
Segurament la implementació del forfet de Printse pot ser una millora significativa per a la butxaca de molts usuaris. Suïssa no és un país econòmic, Verbier és una estació cara i el forfet Printse converteix bona part de les 4 valls per preu d’allotjament i de forfet en una estació econòmica.
D’una banda, les quatre valls donen més de 400 km de pistes més itineraris marcats. Al mapa és visible la zona anomenada de PRINTSE (en fons blau), a la qual corresponen uns 220 km de pistes i on coincideix un forfet de menor preu i unes zones amb allotjaments en general més econòmics que els de Verbier.
De l’altra, aquesta zona del Printse, es correspon amb la zona amb menor densitat d’esquiadors (en general, en 4 valls, només es fan cues per als telefèrics que donen accés al Mont-Fort) i aquest forfet si inclou els pobles de Veysonnaz i Nendaz que són la part central de l’estació i d’allò més recomanable amb tots els serveis propis d’un poble (Alpeski), molt correcte i repeteixo, és una zona cèntrica del domini ia menys de 50 m del telecabina de Tracouet que et situa de Nendaz in haut (1450 m) a 2200. directament i amb rapidesa.
Potser convé evitar allotjar-se als dos extrems del domini, que serien la zona de Thyon Le Masses per l’Est i Le Chable al costat contrari, oest, després de Verbier, en ser més difícil accedir a tot arreu des dels dos extrems del domini i tornar sense anar gaire pendent del rellotge.
És cert que el forfet de Printse no inclou els accessos al Mont-Gelé i al Mont-Fort, però és raonable instal·lar-se en aquesta zona, especialment si s’emporta família, i si volem anar un dia al Mont-Fort, ja que paguem l’extensió d’1 dia a tot el domini. Si volem anar diàriament al Mont-Gelé o al Mont-Fort, segurament no té sentit plantejar-nos aquest forfet, encara que fins i tot en aquest cas, segueixo recomanant instal·lar-se a Nendaz, pel menor preu i densitat de gent que a Verbier. I recordar que la zona del Greppon Blanc, que és fàcilment accessible des de Veysonnaz i Nendaz, sí que està inclosa dins aquest forfet.
Finalment volia fer uns agraïments, al company d’aventures i ànima del vídeo Ferran, i als companys d’apartament, sense els quals no hagués tingut un viatge tan fantàstic. Repetirem!
Conclusions
Hem gaudit com uns indis fent freeride els 6 dies que hem esquiat. En pocs llocs es donen les condicions perquè una nevada duri per a sis dies de freeride i encara al sisè trobis algun racó nou per trepitjar.
L’any passat, sense anar més lluny, vaig estar a la veïna estació de Crans Montana, que vulgui pista llargues i bones vistes, és una estació fenomenal, però la zona no és la millor per als que busquem un punt de freeride a les nostres sortides.
Les 4 valls són el contrari, poques zones del món concentren tanta muntanya apta per ser esquiada fora pistes en un mateix domini amb remuntadors, les baixades del Mont-Fort per Tortin, del Mont-Gelé pel seu “tres costats” i inclòs del Greppon Blanc en els seus dos vessants, donen per satisfer el freerider més exigent. I el backside del Montfort ofereix alternatives per explorar si aneu amb equip de muntanya i estar tot el dia allunyat de l’estació. Estic segur que tornaré…, i m’enduré unes pells i unes fixacions de muntanya per si repeteixo el Backside!
Ser feliços, al meu esquiar aquí, m’ho ha fet ésser!