El tribunal de Bonneville imposa un any de presó i una indemnització de 165.000 euros a l’esquiador perquè considera que circulava a una velocitat excessiva quan va provocar la tragèdia el gener del 2022 en una pista blava de Flaine.
El Tribunal ha declarat culpable d’homicidi involuntari un home de 43 anys després de la col·lisió mortal que va acabar amb la vida de la nena mentre esquiava en una pista blava.
Les perícies tècniques i els testimonis dels presents van confirmar que el condemnat baixava a uns 60 km/h, una velocitat que el fiscal va qualificar de “totalment inapropiada” per a les condicions de la pista. L’impacte va ser tan violent que tant l’esquiador com la nena van sortir volant uns quants metres pendent avall després de la col·lisió.
El cas ha reobert a França el debat sobre la seguretat a les estacions d’esquí i el comportament temerari d’alguns usuaris.
La federació d’estacions franceses i diferents col·lectius de monitors han recordat també la importància de respectar el Codi de Conducta de la FIS, que estableix que l’esquiador situat més amunt al pendent és responsable d’evitar els que es troben al davant, que tenen prioritat absoluta.
Fins aquí la notícia, ara és el moment de expressar la meva opinió sobre aquest fet i d’altres molt similars.
Qui de nosaltres, esquiadors més o menys experimentats, no ha sofert com a mínim un cop un accident d’esquí provocat per una col·lisió amb un altre esquiador/surfista? Segur que gairebé a tots ens han “atropellat” algun cop (o potser hem sigut nosaltres els que hem atropellat a algú) i una vegada més això em dona molt de pensar.
Ja he expressat més d’un cop la preocupació que tinc en aquest tema, per la meva seguretat, per la seguretat dels meus companys esquiadors i sobretot pel que pot acabar passant d’aquí a uns anys si continuem així.
Actualment, d’una banda, els esquís moderns (carving) conviden a fer viratges més oberts i més conduïts per les pistes i això inevitablement fa que la velocitat mitjana de l’esquiador augmenti sensiblement sobre la velocitat mitjana de temps enrere.
La facilitat que dona aquest tipus de material fa que en general molts esquiadors tinguin la sensació que la pràctica de l’esquí sigui molt més fàcil ara que abans i, per tant, creguin que el seu nivell d’esquí és molt superior al que realment és.
També és cert que les pistes estan més ben preparades i, per tant, conviden a practicar un esquí més “agressiu” perquè és més fàcil de baixar-hi. Per tant, augmentem el risc d’un accident.
Com que la millora del material també inclou la millora dels elements de seguretat d’aquest, ha disminuït el nombre de lesions a les cames (turmells-genoll-tíbia-peroné…) i hagi augmentat el nombre d’accidents per col·lisió (espatlles-tronc-cap…). Si no fos així no hi hauria hagut un augment tan gran de la utilització del casc en l’esquí. La gran majoria d’esquiadors hem introduït el casc a la nostra equipació perquè tenim més por de les col·lisions que d’una caiguda sols.
Aquest augment de la sensibilitat d’accidentar-nos per culpa d’un tercer, fa que moltes vegades ens preocupem més del nostre entorn a la pista que no pas del que nosaltres fem i si no ens concentrem en els nostres moviments, si no estem atents a la nostra direcció i als moviments que farà l’esquiador que tenim davant, tenim molt de risc de no poder evitar un accident produït per nosaltres mateixos.
Volem imitar els grans campions (normal que així sigui) però no tenim en compte que un corredor a banda de ser millor tècnicament i estar millor físicament que nosaltres, quan esquia a gran velocitat ho fa per una pista tancada on no hi ha més esquiadors passant d’un costat a l’altre. És el mateix cas que les curses de cotxes o motos, no corren per carreteres obertes amb altres vehicles circulant sinó que està tot pensat per a tenir el grau més gran de seguretat possible (el risc zero no existeix).
Ho reconec, ens agrada esquiar depresa, ens agrada la sensació de velocitat i aprofitar tot allò que una pista d’esquí ens dona per a gaudir-la al màxim, però sempre s’ha de tenir present que si hi ha altres esquiadors, si passem per una pista amb debutants o esquiadors amb menys nivell, no podem esquiar igual que si estem sols sense posar en risc a altres.
Personalment, em molesta bastant que molts esquiadors (no m’atreveixo a dir la majoria, però molts) desconeixen les normes FIS de comportament a les pistes. Ho veig sovint i he viscut alguns episodis on l’interlocutor no tenia ni idea de temes com la preferència de pas o de parar-se al mig de la pista…
He vist unes quantes estacions on hi ha les normes de comportament posades en cartells que pots llegir mentre puges per un telecadira, però imagino que la majoria d’esquiadors no ho veuen o no tenen temps de llegir-ho mentre hi passen pel davant (o no tenen gens d’interés a llegir-ho).
Potser caldria fer una campanya des de les mateixes estacions d’esquí per a conscienciar-nos a tots de la importància de seguir aquestes normes que, d’altra banda, no són gens complicades.
Si s’ha aconseguit conscienciar-nos de la necessitat d’utilitzar el casc per a esquiar, per què no podem conscienciar a tots els esquiadors que cal conèixer i respectar les normes de comportament a les pistes?