Qualsevol rider que ens senti dir que el surf de neu està en decadència ens tractarà de bojos. Però la realitat és que aquests darrers anys aquest esport ha patit un fort descens en volum de practicants i, sobretot, en l’aprenentatge i la formació.
Pocs esports trobarem que mantinguin una relació tan directa amb altres modalitats. Tot i ser molt diferents tenen un element en comú: una taula. Ja sigui per terra, com el skateboard o el longboard; per mar, com el surf o el bodyboard; o per neu, com és el surf de neu. La taula és l’element imprescindible per a la pràctica d’aquests esports i és alhora el requisit que comparteixen. Així doncs, si els esports de taula són tan variats, com poden anar a la baixa? La raó és simple: es desprofessionalitzen. La pràctica d’aquests esports de forma totalment lliure i amb una perspectiva informal provoquen que una majoria dels esportistes facin un ús completament amateur.
“si els esports ‘de taula’ són tan variats, com poden anar a la baixa? La raó és simple: es desprofessionalitzen.”
Són diverses les raons i circumstàncies per les quals el surf de neu es troba avui dia en una situació de risc i, en conseqüència, perilla el seu futur. D’una banda, la tendència a no seguir una formació i un aprenentatge per practicar aquest esport. Això porta més persones a aprendre aquesta modalitat per mètodes propis. D’altra banda, una clara diferència d’opinions entre els practicants de l’esquí (una majoria) i els practicants de l’snowboard. I és que segueixen dues filosofies diferenciades, i en aquest cas, el surf de neu surt perjudicat. A més, el control sobre les infraestructures i els espais tenen com a referència l’esquí alpí, motius pels quals en algunes de les estacions l’interès per promoure la pràctica del surf de neu quedi relegat en un segon pla.
Les estacions d´esquí no han ajudat a potenciar el surf de neu (almenys una majoria d´estacions a Catalunya). Els usuaris d’aquest esport tampoc no han ajudat a fer-lo créixer. La majoria dels usuaris no mostren interès per una formació seriosa i regulada (cada any queden menys professors de surf de neu, mentre que amb l’esquí alpí el número es manté, i fins i tot creix). S’estimen més gaudir d’aquest esport d’una manera més lliure i informal.
“La majoria de practicants de surf de neu no mostren interès per una formació seriosa i regulada. Gaudeixen d’una manera més lliure i informal.”
Podem dir amb seguretat que aquesta filosofia d’“independència i llibertat” és present en les diferents modalitats esportives nomenades anteriorment. Per tant, no és estrany que el surf de neu la vulgui mantenir. Un cop dit això, és important destacar que la professionalització d’un esport depèn principalment de l’ús que facin els seus practicants, però sobretot de les idees que transmetin cap a aquells que no el coneixen, perquè són els primers que faran crítica, sigui negativa o positiva.