Reflexions sobre les classes d’esquí
En els darrers dies he llegit dos articles publicats a nevasport.com sobre el cost d’una classe d’esquí. En els articles es té en compte que hi ha diferents nivells de professors (poden ser TD1, TD2 i TD3). En aquests articles qüestionen si l’alumne hauria de pagar un preu diferent en funció de quin és el nivell tècnic de professor que li dona la classe.
Cal advertir que en cap cas voldria polemitzar ni contradir les opinions que s’han escrit en aquests articles. Però aprofitant l’ocasió, aprofito per donar la meva opinió sobre el tema.
No entro aquí a valorar ni a fer cap anàlisi de les titulacions actuals dels professors d’esquí. Ni nacionals ni internacionals. Ni tan sols de les equivalències entre països. Només ho faig des de la meva posició, i ho faig després d’haver dedicat molts anys de la meva vida (i en certa manera encara ho faig) a l’ensenyament. també pel fet d’haver tingut aquesta discussió tant amb alumnes com amb altres companys de professió. I és que veig que, per anys que passin, el tema no està resolt. És un tema molt recurrent i es repeteix sovint.
Un professor d’esquí és un professional.
El primer que vull posar sobre la taula és el perquè fem diferències entre professions. La feina de professor d’esquí (o snowboard) és tant “professional” com qualsevol altre. Sempre m’ha molestat quan algú en deia: “així que fas de professor d’esquí?” Doncs no, no faig de professor. “Sóc professor”. I de fet, antigament, quan en el DNI hi constava la professió, en el meu hi posava clarament professor d’esquí.
Per tant no accepto que el fet de ser un professor d’esquí sigui diferent del –per exemple- professor d’autoescola, o del professor d’educació física, o del mecànic de cotxes, o del tècnic de calefacció, etc.
Tots som professionals de la nostra feina i, en principi, tots la fem tan bé com sabem. De fet, quan contractes els serveis professionals de qui sigui (un mecànic, un electricista…), heu preguntat mai a l’empresa per a la qual treballa si és un tècnic amb titulació de Grau Mitjà o Grau Superior? Oi que no? El que faig és sol·licitar un tècnic que m’arregli el que s’ha espatllat i dono per suposat que està capacitat per a fer la feina.
I l’empresa que m’envia el tècnic em cobrarà el mateix preu, tant li fa qui hagi vingut a arreglar el problema. És que un alumne paga diferent preu per una classe de xinès (per posar un exemple) en una acadèmia si qui li dona la classe és un professor amb un grau de xinès D o un que només té grau A? No, sigui d’una acadèmia, d’una escola o d’una empresa, tots cobren el seu preu per la feina, no per la titulació que té el tècnic corresponent.
Tècnica i pedagogia en equilibri
És evident que després hi ha un altre aspecte que influeix a la nostra feina. El professor d’esquí té dos vessants a la seva feina (igual que quasi tots els altres): el vessant tècnic i el vessant, diguem-li, comercial.
Està clar que per molt bo que siguis tècnicament parlant, si ets un desastre en les teves relacions professor-alumne, ningú voldrà contractar-te. De la mateixa manera al contrari, per molt bo que siguis en les relacions humanes, si no ets prou bo tècnicament tampoc hi haurà res a fer.
Per això en la formació de professors, hi ha una formació també pedagògica. Cal que el professor sàpiga perfectament com ha de comportar-se amb els alumnes i com ha d’enfocar una classe perquè sigui amena i ben aprofitada.
En principi, qualsevol professor una vegada ha obtingut la seva titulació (independentment de
si és TD1,TD2, o TD3) està capacitat per a ensenyar.
En el cas que la seva titulació li permeti tenir alumnes fins a cert nivell, és l’escola d’esquí qui té l’obligació de repartir les classes de forma efectiva entre els diferents professors per tal que cadascun faci bé la seva feina.
D’aquí ve també la recomanació de contractar les classes a les Escoles d’esquí reconegudes per a garantir-nos que el professor que tindrem estarà capacitat i que ho farà d’acord amb el nostre nivell d’esquí.
Ara bé, que això es compleixi és un altre tema que ens portaria a escriure un altre article i que potser, més endavant, escriuré.
